la serp
La serp, eixa gran desconeguda per al gran públic, que ens la trobem en els camins xafada per un cotxe, decapitada per una corbella, víctima, segurament, d'un llaurador que no pensa quins beneficis li pot reportar per a la seva propietat i, aferrussant-se d'una atàvica norma de sempre acaba assassinant-la.
El xiquets, que no dubten en matar al animal per excel·lència que més mals auguris han dispersat per les nostres vides al llarg de quasi tota la nostra existència, fent sant i senya del mal i, incrustant en el nostre ideari que la visualització de lo dolent ho encarni els escurçons.
Tots recordem la serp arrossegant-se per damunt del mosaic, en eixa memorable sèrie que a meitat dels setanta ens va meravellar a tots anomenada: Jo Claudi.
A tots ens recordava, al començament del capítol, la perfecta metàfora que feien la serp, que sigil·losament anava fent camí per damunt d'un mosaic que representava l'imperi romà, a la recerca de possibles preses, en un entorn aliè a ella.
Just el mateix que passava en la sèrie, on la imatge de lo que passa en els palaus i entorns de la antiga Roma, on els enganys, conspiracions i maquinacions per aconseguir el poder estaven a l'ordre del dia, que al igual que la serp, un dels mètodes per a eliminar als seu rivals, en el cas dels humans, i les seves presses, en el cas dels escurçons, era l'enverinament del contrari.
A diferencia dels humans, que lo que anhelaven era el poder, i per a aconseguir-lo eren capaços d'enganyar i de trair a tot el que es fiqués al seu camí, la serp, l'única cosa que vol assolir és la seva pròpia subsistència, malgrat que per aconseguir-ho feren servir les mateixes eines: el verí.
Però la nostra maltractada criatura de la natura no sols va ser demonitzada en series televisives. També a nivell religiós a fet d'estendard per a visualitzar lo dolent i lo maligne, fent servir la seva imatge per a encarnar el dimoni i demés criatures malvades que pogueren deambular per l'imaginari dels antics sacerdots, bisbes i historiadors de l'antiga palestina, bressol de moltes religions on també la serp fos demonitzada.
Més recentment el cine ens ha mostrat un altra forma de aterrar-nos a tots, a traves dels escurçons, en forma de cinta cinematogràfica anomenada pel nom de la més gran, en grandària, i famosa serp que hi ha en la superfície de la terra i que no és altra que l'anaconda.
Si bé la abans esmentada espècie rèptil no és cap angelet, és troba molt lluny del monstre que ens mostrava la pel·lícula, on la “dieta” preferida de la anaconda era el ésser humà i que pareixia que les seves facultats físiques foren quasi infinites, posant-la al nivell de les bèsties de la natura més sanguinàries i cruels del univers natural.
Però no sols recentment tenim exemples de maledicció de la nostra amiga. Ja en temps pretèrits de la nostra dilatada història cinematogràfica mundial podem veure infinitat d'episodis on la serp és el protagonista important per al ideari de la pel·lícula, encarnant el mal, fent que de mica en mica i al llarg dels temps moderns hagi fet que s'instal·li en els nostres cervells, ara i en temps anteriors, que els escurçons reptadors per excel·lència son criatures molt, però que molt dolentes, i quasi una amenaça per al ésser humà.
D'entre les més recordades tenim “Conan el bàrbar”, pel·lícula on una secta que adorava a una serp gegant, que s'havia estes per un imaginari imperi dels nostres avantpassats, dominava per mitja de la dominació mental als seus seguidors, tenint un control quasi absolut de tot els seus imperis. A més tenia un temple on els seus súbdits anaven a rendir-li adoració, que era la llar del sacerdot suprem de tot l'imperi de la serp, un ésser humà que posseïa la facultat de transformar-se en escurçó gegant, exhibir-se davant dels seus seguidors per a ser venerat i respectat.
En definitiva, estem davant d'una “amenaça” que va provocar la esgarrifosa xifra de zero morts a tot el nostre territori, durant l'any passat. Que suposi que provocaria alguna assistència hospitalària, víctima d'alguna picada quan l'animal en concret fos sorprès agafant quelcom de calor, ja que són animals de sang freda, i que provoqués la seva reacció defensiva picant a la víctima, perquè de lo contrari i davant la presencia del ésser humà solen fugir.
A tot açò, és precisament els humans els que consideren a la serp com una bèstia immunda. Els que al llarg de la seva història han provocat, entre d'altres “meravelles”, dues guerres mundials, on sols en el segon episodi foren mortes o assassinades 67 milions de persones, un holocaust de trist record per a vergonya de la raça humana. On inventaren un arma nuclear que ella sols va provocar més de 100000 morts. Que son capaços d'agafar un avió i encastar-lo en unes famoses torres, provocant quasi 4000 víctimes, tanmateix, tots considerem al ésser humà com a racional i al escurço com una vertadera amenaça, grotesc no¡.
Per això a partir d'ara canviem el xip, i cada vegada que veiem aquestes sorprenents criatures, deixen-les anar en pau, ja que no sols no ens van a perjudicar a nosaltres en res en absolut, sinó que eixiran afavorits els nostres camps i el medi ambient en general.
La serp, eixa gran desconeguda per al gran públic, que ens la trobem en els camins xafada per un cotxe, decapitada per una corbella, víctima, segurament, d'un llaurador que no pensa quins beneficis li pot reportar per a la seva propietat i, aferrussant-se d'una atàvica norma de sempre acaba assassinant-la.
El xiquets, que no dubten en matar al animal per excel·lència que més mals auguris han dispersat per les nostres vides al llarg de quasi tota la nostra existència, fent sant i senya del mal i, incrustant en el nostre ideari que la visualització de lo dolent ho encarni els escurçons.
Tots recordem la serp arrossegant-se per damunt del mosaic, en eixa memorable sèrie que a meitat dels setanta ens va meravellar a tots anomenada: Jo Claudi.
A tots ens recordava, al començament del capítol, la perfecta metàfora que feien la serp, que sigil·losament anava fent camí per damunt d'un mosaic que representava l'imperi romà, a la recerca de possibles preses, en un entorn aliè a ella.
Just el mateix que passava en la sèrie, on la imatge de lo que passa en els palaus i entorns de la antiga Roma, on els enganys, conspiracions i maquinacions per aconseguir el poder estaven a l'ordre del dia, que al igual que la serp, un dels mètodes per a eliminar als seu rivals, en el cas dels humans, i les seves presses, en el cas dels escurçons, era l'enverinament del contrari.
A diferencia dels humans, que lo que anhelaven era el poder, i per a aconseguir-lo eren capaços d'enganyar i de trair a tot el que es fiqués al seu camí, la serp, l'única cosa que vol assolir és la seva pròpia subsistència, malgrat que per aconseguir-ho feren servir les mateixes eines: el verí.
Però la nostra maltractada criatura de la natura no sols va ser demonitzada en series televisives. També a nivell religiós a fet d'estendard per a visualitzar lo dolent i lo maligne, fent servir la seva imatge per a encarnar el dimoni i demés criatures malvades que pogueren deambular per l'imaginari dels antics sacerdots, bisbes i historiadors de l'antiga palestina, bressol de moltes religions on també la serp fos demonitzada.
Més recentment el cine ens ha mostrat un altra forma de aterrar-nos a tots, a traves dels escurçons, en forma de cinta cinematogràfica anomenada pel nom de la més gran, en grandària, i famosa serp que hi ha en la superfície de la terra i que no és altra que l'anaconda.
Si bé la abans esmentada espècie rèptil no és cap angelet, és troba molt lluny del monstre que ens mostrava la pel·lícula, on la “dieta” preferida de la anaconda era el ésser humà i que pareixia que les seves facultats físiques foren quasi infinites, posant-la al nivell de les bèsties de la natura més sanguinàries i cruels del univers natural.
Però no sols recentment tenim exemples de maledicció de la nostra amiga. Ja en temps pretèrits de la nostra dilatada història cinematogràfica mundial podem veure infinitat d'episodis on la serp és el protagonista important per al ideari de la pel·lícula, encarnant el mal, fent que de mica en mica i al llarg dels temps moderns hagi fet que s'instal·li en els nostres cervells, ara i en temps anteriors, que els escurçons reptadors per excel·lència son criatures molt, però que molt dolentes, i quasi una amenaça per al ésser humà.
D'entre les més recordades tenim “Conan el bàrbar”, pel·lícula on una secta que adorava a una serp gegant, que s'havia estes per un imaginari imperi dels nostres avantpassats, dominava per mitja de la dominació mental als seus seguidors, tenint un control quasi absolut de tot els seus imperis. A més tenia un temple on els seus súbdits anaven a rendir-li adoració, que era la llar del sacerdot suprem de tot l'imperi de la serp, un ésser humà que posseïa la facultat de transformar-se en escurçó gegant, exhibir-se davant dels seus seguidors per a ser venerat i respectat.
En definitiva, estem davant d'una “amenaça” que va provocar la esgarrifosa xifra de zero morts a tot el nostre territori, durant l'any passat. Que suposi que provocaria alguna assistència hospitalària, víctima d'alguna picada quan l'animal en concret fos sorprès agafant quelcom de calor, ja que són animals de sang freda, i que provoqués la seva reacció defensiva picant a la víctima, perquè de lo contrari i davant la presencia del ésser humà solen fugir.
A tot açò, és precisament els humans els que consideren a la serp com una bèstia immunda. Els que al llarg de la seva història han provocat, entre d'altres “meravelles”, dues guerres mundials, on sols en el segon episodi foren mortes o assassinades 67 milions de persones, un holocaust de trist record per a vergonya de la raça humana. On inventaren un arma nuclear que ella sols va provocar més de 100000 morts. Que son capaços d'agafar un avió i encastar-lo en unes famoses torres, provocant quasi 4000 víctimes, tanmateix, tots considerem al ésser humà com a racional i al escurço com una vertadera amenaça, grotesc no¡.
Per això a partir d'ara canviem el xip, i cada vegada que veiem aquestes sorprenents criatures, deixen-les anar en pau, ja que no sols no ens van a perjudicar a nosaltres en res en absolut, sinó que eixiran afavorits els nostres camps i el medi ambient en general.
